Resultats de la cerca

Nedà amb el CN l’Hospitalet i començà la carrera d’entrenador en el seu club Posteriorment, fou entrenador del CN Montjuïc de categories inferiors 1993-96 i entrenador en tots els nivells del CN Sant Andreu, on assolí la direcció tècnica i treballà amb nedadors com els germans Alan i Brenton Cabello 1997-2009 Després treballà al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès preparant nedadors de màxim nivell, com el recordista mundial Rafael Muñoz o la medallista europea Mercedes Peris Al juny del 2018 fou nomenat director tècnic de la Federació Catalana de Natació

Membre de la federació de Barcelona, des del final dels anys setanta, formà part de la comissió que reinstaurà la Federació Catalana de Tennis de Taula 1982, de la qual fou secretari general 1982-85, director tècnic 1985-92 i president 1992-98 Fou el director del torneig de tennis de taula dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 i del Congrés de l’Esport Català del 1993 El 1998 fou nomenat director executiu d’operacions de la federació internacional, càrrec que ocupà fins al desembre del 2012 Fou distingit amb les insígnies d’or de les federacions catalana i…

Membre del Tir Arc Olesa, fou un dels pioners del tir amb arc nu a Catalunya durant la dècada de 1970 Els anys noranta guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp i un d’arc estàndard a l’aire lliure Al mateix temps dirigí el Club d’Arquers de la Vall Moronta-UAB, conegut posteriorment com Club Arquers Cerdanyola del Vallès El 2005 guanyà un nou Campionat d’Espanya de tir de camp, que se sumà als nombrosos títols de campió de Catalunya Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Guanyà cinc medalles d’or en els Jocs Paralímpics d’Hivern, dues en eslàlom 1998, 2002 i eslàlom gegant 1998, 2002 i una en supergegant 1998 Participà en el Campionat del Món 2004 en descens, supergegant, eslàlom i eslàlom gegant i guanyà les medalles d’or en aquestes dues darreres proves de la Copa del Món 2004 Es retirà el 2006 i es feu entrenador És professor d’esquí del Consell Comarcal de la Cerdanya i tècnic d’esquí de l’ONCE Rebé la medalla al mèrit esportiu en bronze 1997 i or 2007 Feu el descens al pol Sud per l’Antàrtida

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell

Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions

Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929

Emigrà a l’Amèrica del Sud el 1858, i s’establí a Buenos Aires Dirigí el Banco Inmobiliario de Buenos Aires i fou un dels fundadors de la companyia agrícola La Industrial Agrícola, dedicada a l’explotació de la yerba mate Tècnic al Banco de la Provincia de Buenos Aires i síndic de comerç Fundà el poble colònia de Saavedra, al SW de la província de Buenos Aires Fou soci protector de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, i donà suport a la immigració de ciutadans espanyols Exercí activitats filantròpiques, que continuà a París, on es retirà 1905

Des del 1976 s’hi han afegit altres estats no americans que mantenen relacions comercials amb els països de l’àrea llatinoamericana, fins a un total de 46 el 1996 Administrava els fons de l’Aliança per al Progrés i a la seva desaparició perdé importància, però l’enorme deute exterior dels estats rellançà les seves activitats Les seves funcions principals són la promoció de la inversió de capitals públics i privats per al desenvolupament sostenible mitjançant el finançament de programes dirigits També ofereix suport tècnic als governs per a la creació de l’Àrea de Lliure Comerç de…

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…