Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza
Història
Marí i polític castellà.
Sisè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano, títols que heretà en morir 1627 el seu pare, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna Es distingí en la lluita contra els pirates turcs i barbarescs i aviat esdevingué cap de les galeres de Felip III de Castella , càrrec que conservà sota Felip IV Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona 1635 Aquest any, juntament amb Álvaro de Bazán, s’apoderà de les illes de Lerins, a la costa de…
monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…
cova de Bedeilhac
Cova
Cova prop de Tarascó, al País de Foix, on foren descobertes l’any 1907 pintures paleolítiques i, més tard, relleus que representen bisons modelats a l’argila, cas molt rar dins l’art paleolític.
Aquestes obres d’art sofriren greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial
indústries de la llengua
Lingüística i sociolingüística
Electrònica i informàtica
Conjunt d’activitats que es realitzen amb l’objectiu de fabricar i, més tard, comercialitzar un maquinari i un programari capaç d’interpretar i de processar el llenguatge natural, ja sigui escrit o parlat.
latirisme
Patologia humana
Intoxicació consecutiva al consum de diverses espècies de guixes (Lathyrus cicera, L. sativus, etc.), manifestada amb tremolors, incontinència d’orina i, més tard, paràlisi amb contraccions a les cames i tremolor als membres superiors.
És de pronòstic incert, puix que molt sovint el malalt triga anys a recuperar el moviment dels membres inferiors
federats
Història
A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma; més tard, aquesta denominació s’estengué a les forces mercenàries bàrbares al servei de l’imperi Romà.
Soloveck
Arxipèlag
Grup d’illes de la mar Blanca, a Rússia, pertanyents a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a l’entrada del golf d’Onega.
A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses
Perge
Història
Antiga colònia dòrica a la regió de Pamfília, a l’Àsia Menor.
Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del segle X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al segle XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
fabada asturiana
Fabada asturiana
© Lluís Prats
Gastronomia
Plat típic de la cuina asturiana que té com a base les mongetes blanques seques cuites lentament amb varietat de carns.
El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada compango , de les mongetes