Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
dracma
Numismàtica i sigil·lografia
Entre el 1833 i el 2002, unitat monetària de la Grècia moderna.
La dracma del 1954 tenia un canvi reconegut pel Fons Monetari Internacional FMI de 0,0296224 g d’or fi i 0,0333 dòlars Es dividia en 100 leptà Fou substituïda per l' euro
centuriació
Història
A les colònies romanes, divisió del terreny circumdant en centúries.
Els lots de terra resultants eren repartits als colons Aquesta delimitació tenia lloc a la fundació de la nova ciutat, una vegada traçats els dos eixos principals i perpendiculars cardo maximus i decumanus maximus
ovació
Història
A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
Inferior al triomf, el general al qual havia estat decretada l’ovació no tenia dret al carro triomfal ni vestia la toga picta , sinó la pretexta, i era coronat amb una corona de murta
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual resten alguns murs dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta capella es troben al bell mig d’un pla conreat, situat entre les carreteres de Vic i de Berga i estès al centre del municipi Long 1°52’44” - Lat 41°45’25” Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga Prop del quilòmetre 2 i en arribar a una discoteca, ens desviarem, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que passa pel costat de les ruïnes, situades a la dreta del camí Aquesta pista es troba en força mal estat, per la qual cosa és recomanable fer-lo…
Sant Vicenç de Puigmal
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.
Existia ja el 908 Fou parròquia independent fins al s XIV després s’uní com a sufragània a Llaés El 1686 tenia 5 masos L’església actual és una petita construcció rectangular del s XVII
Sant Pere el Puig
Església
Església de la parròquia del municipi de Sora (Osona), situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n'ha caigut la volta Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867
trossell
Numismàtica i sigil·lografia
Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.
Era de ferro i tenia forma allargada i cilíndrica, amb l’encuny en un dels extrems Per l’altre rebia el cop de martell que transmetia al cospell, situat damunt l’encuny fix o pila
la Carroja
Poble
Poble (13 h [1981], carrojans) del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera.
Lloc de moriscs tenia 33 focs el 1602, després de llur expulsió 1609 fou repoblat per mallorquins L’església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d’Alpatró Pertangué al ducat de Gandia
el Rafalet
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Depengué, fins el 1535, de la parròquia de la Jovada i, des d’aleshores, de la del Patró, i el 1574 fou adscrit a la de Benissivà Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina