Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)

Situació

Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual resten alguns murs dempeus.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Les ruïnes d’aquesta capella es troben al bell mig d’un pla conreat, situat entre les carreteres de Vic i de Berga i estès al centre del municipi. Long. 1°52’44” - Lat. 41°45’25”. Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga. Prop del quilòmetre 2 i en arribar a una discoteca, ens desviarem, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que passa pel costat de les ruïnes, situades a la dreta del camí. Aquesta pista es troba en força mal estat, per la qual cosa és recomanable fer-lo a peu. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc anomenat primer Pozolo i després Sant Genís, i finalment Horts i Vall dels Horts. Tingué titularitat de parròquia, però la perdé aviat i es convertí en sufragània de Sant Jaume d’Olzinelles. Depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El lloc de Pozolo és documentat amb diverses variants des del 972; l’església apareix citada el 1046 i després es fa servir com a topònim.

La funció de parròquia apareix el 1063 i es repeteix el 1077 i el 1079, però cap de les llistes parroquials, ni l’anterior al 1154 ni la del 1361 o la del 1438, no fa referència a Sant Genís; en canvi el 1280 es feu un capbreu dels parroquians de Sant Genís de la dita parròquia. No sabem si és que li donaven caràcter parroquial i no en tenia o bé com que depenia, no sabem des de quan, del monestir de Santa Maria de Ripoll, no era relacionada per estar exempta de la jurisdicció episcopal; no obstant això, d’altres parròquies bagenques en les mateixes condicions eren relacionades. Malauradament, no pogué resoldre’s el dubte sobre les funcions parroquials de l’església; podem només aclarir la dependència i rectificar el que s’havia afirmat. Sant Genís depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll i no del de Sant Benet, com queda clar quan el 1228 s’afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en alou de Santa Maria de Ripoll i es pot confirmar en el citat capbreu del 1280 que aclareix que l’església era servida pel sagristà de Ripoll, que era qui escollia el clergue que la servia.

Les primeres dades de propietats en aquest sector dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc de Pozol, però no podem saber quan li pervingué la propietat ni l’amplitud, si bé el monestir de Sant Benet també hi tenia molts béns.

Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom acordà els límits concrets i hi plantà fites. La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragània de Sant Jaume d’Olzinelles. L’església tenia cementiri documentat el 1080 i l’esmentada sagrera. De bon principi degué tenir només un altar, ja que el 1063 es jurà un testament en aquesta església, i es feu sobre l’altar de Sant Genís, quan sempre que es pot es fa en un altar secundari. (ABC)

Ruïnes

Actualment l’edifici és un munt de runes, les quals no permeten ni tan sols deduir la forma que tenia, cosa a la qual tampoc no contribueixen alguns fragments de mur que encara resten dempeus. Encara el segle passat l’arquitecte Coll i Vilaclara, del mas Coll de Sant Ponç, havia pogut dibuixar-ne una planta, la qual avui s’ha extraviat.

Persones de la casa que havien vist aquest pla afirmen que es tractava d’una església rectangular, desproveïda d’absis. Els murs interiors presentaven quatre rebuidats, a manera de capelles, situats a cada costat. Hom no recorda ni on era la porta, ni les finestres que tenia, ni tampoc amb què era cobert l’edifici. (FJM-AMB)