Resultats de la cerca

Desemboca a la Tet per la dreta, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer , després d’haver deixat a la dreta el castell de Balaguer i el poble de Prats de Balaguer La vall de Balaguer, la més occidental del Conflent, és situada entre l’Alta Cerdanya i la vall de Carançà

Residí a Càller, on es casà Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí 1455, que féu en collaboració amb Rafael Tomàs, i la predella de Sant Lucífer Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume Se'l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya

Dominic 1852, ensenyà filosofia i teologia al collegi de la Minerva, a Roma, i fou creat cardenal 1879 Representant del neotomisme, dirigí l’edició anomenada lleonina de les obres de Tomàs d’Aquino Entre altres obres, publicà Summa philosophica ad usum scholarum 1876, Della luce intellettuale e dell’ontologismo 1874 i Propedeutica in sacram theologiam 1890

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón

Marquès de la Bastida, fill de Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic, fou diputat a corts per les Balears el 1844 Juntament amb JMQuadrado i Tomàs Aguiló, fundà La Palma 1840-41, on publicà poemes i narracions de caràcter humorístic i costumista És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer 1841

Per evitar-ho, fou promulgada la llei Iulia de ambitu El jurista català Tomàs Mieres s XV, comentant la constitució In primis siquidem ordinamus de Pere III a les corts de Perpinyà 1351, destinada a frenar les influències en el nomenament de certs càrrecs públics, considerà incursos els seus infranctors en la llei Iulia de ambitu

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669

Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol