Resultats de la cerca

És situada a la vora del riu Sali, afluent del Dulce, i al peu de la serralada Preandina Important nus ferroviari Indústries alimentàries conserves, licors i sobretot sucre, de materials de construcció i calçats Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Tucumán, fundada el 1914 i Universidad del Norte Santo Tomás de Aquino, el 1965

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Com a novellista tracta sovint del tema de la impossibilitat d’un alliberament social Destaquen La ciutat de color lila 1937, Sense Déu 1951, Vida mística 1957 Les seves obres teatrals tenen un caràcter històric Emperador Miquel 1936, La creu i l’espasa 1943, Nits a la Mediterrània 1958, Tomàs, el de dues ànimes 1962

Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou director del…

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…

Per evitar-ho, fou promulgada la llei Iulia de ambitu El jurista català Tomàs Mieres s XV, comentant la constitució In primis siquidem ordinamus de Pere III a les corts de Perpinyà 1351, destinada a frenar les influències en el nomenament de certs càrrecs públics, considerà incursos els seus infranctors en la llei Iulia de ambitu

Es formà a l’Escola Tomàs Viñas de Mataró i ha estat jugador del Cerdanyola de Mataró i també del Club d’Escacs Terrassa Fou campió de Catalunya juvenil 1986 i subcampió 1988 Aquell mateix any, participà en el Campionat d’Espanya absolut Guanyà l’Obert de Barberà i aconseguí la norma definitiva de Mestre Internacional

Al novembre del 1961 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Boxa en substitució de Tomàs Thomas, i fou rellevat per Pablo Porta el 1963 Sota el seu mandat es constituí l’Agrupació d’Exboxejadors 1962 Fou guardonat amb la medalla de plata al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona 1960

Fundat el 1929, fou un dels primers clubs d’hoquei sobre patins de Catalunya legalment organitzats L’any 1930 guanyà el primer Campionat de Catalunya i durant aquesta dècada en conquerí cinc més A les seves files hi jugaren els germans Joan i Tomàs Clascà i Mariano Masiques, pioners d’aquest esport Desaparegué després de la Guerra Civil