Resultats de la cerca

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la…

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants…

Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i…

La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de la monarquia…

Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia…

Les tropes comunistes, per tal d’evitar l’encerclament i la destrucció per part de les forces del Guomindang, es retiraren des del Kiang-si Xina meridional al Shen-si nord de la Xina, i feren quasi 10 000 quilòmetres de l’octubre del 1934 a l’octubre del 1935 Passaren pel Yunnan, per les fonts del Iang-Tsé, pel Tibet oriental i pel Si-Kiang oriental De 100 000 homes que la iniciaren n'arribaren al Shen-si 30 000 Els caps polítics i militars d’aquesta retirada, crucial en la guerra civil i la Revolució Xinesa, foren Mao Zedong, Zhue Te i Zhu Enlai

Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid 1809 i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel 1810 Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende L’endemà de l’aixecament 15 de setembre de 1810 fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la…

Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà…