Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
Ditirambo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 92 min., dirigida per Gonzalo Suárez Morilla.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales, Albert Puig Palau Palacios…
Montserrat Julió i Nonell
Cinematografia
Actriu.
Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…
compàs
Transports
Peça metàl·lica articulada que permet de plegar i d’estendre la vela o coberta de tela d’un vehicle descapotable.
gelós | gelosa
Transports
Dit de l’embarcació que s’inclina amb facilitat i no aguanta vela o se’n va a la banda.
aparell de quetx d’estais
Transports
Aparell de quetx bermudià que, en comptes de la vela bermudiana de l’arbre major, duu una combinació d’estais.
orientar
Transports
Disposar (una vela o les veles) de manera que rebin el vent amb l’angle més avantatjós per a la propulsió.
esports nàutics
Esport
Conjunt d’activitats esportives que tenen com a base la navegació en les seves diverses formes: rem, vela i motor (motonàutica).
El conreu dels esports nàutics als Països Catalans fou iniciat, d’una forma oficial, el 1888 amb la fundació del Club Nàutic de Barcelona, el primer de l’Estat espanyol L’any següent fou fundat el Club Nàutic Regates, d’Alacant Ambdós foren membres fundadors de la Federación Española de Clubs Náuticos 1908 Entre els esportistes d’aquesta modalitat destacaren, als primers temps, Laureà Miró i, a València, Vicent Puchol Posteriorment foren fundats altres clubs nàutics, com el Delfín, de València 1931, el Club Nàutic Castelló 1932, el Club Nàutic de Palma 1948 i el Club Nàutic de Ciutadella…
nauxer
Transports
Oficial de la marina o contramestre que dirigia la maniobra d’una embarcació de vela i era el segon de bord.
aspa
Transports
En les veles quadrades, reforç de lona situat a cada un dels punys i en direcció al centre de la vela.