Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Anne Jean Marie René Savary
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Rovigo Partidari de Napoleó, com a cap de la policia secreta participà en la repressió de la conjura reialista de GCadoudal 1804 Enviat a la península Ibèrica, tingué cura del trasllat de Ferran VII a Baiona i fou comandant en cap de les tropes expedicionàries 1808 Havent tornat a França, fou ministre de policia 1810-14 Seguí Napoleó durant els Cent Dies És autor d’unes Mémoires pour servir à l’histoire de l’empereur Napoléon 1828
vil·la romana de Pla de Palol
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època romana, a Platja d’Aro (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Baix Empordà), situat molt a la vora de la platja.
La villa romana, només excavada parcialment 1998-99, posa de manifest les activitats agràries dels seus pobladors, dedicats a la producció vinícola En les dues o més terrasses en què està organitzat el terreny, s’hi han detectat les infraestructures de fabricació i emmagatzematge del vi L’altra ocupació de la villa era l’extracció d’argila per a la producció de ceràmica La seva ocupació està datada entre el segle I aC i el VII dC
Castell d’Albet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars
Francesc Siscar i Siscar
Matemàtiques
Marí i matemàtic.
Nebot de Gregori Maians i Siscar i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829
Romà IV Diògenes
Història
Emperador d’Orient (1068-71).
Fill de Constantí Diògenes, esposà l’emperadriu Eudòxia, vídua de Constantí X Combaté els turcs fins a Mesopotàmia 1068-69 i envià una flota en ajut de Bari 1070, assetjada pels normands En una nova expedició contra els turcs, fou traït, a Armènia, per Andrònic Ducas i fet presoner Mentrestant, a Constantinoble, Miquel VII —que havia allunyat del tron Eudòxia— envià tropes contra ell, quan ja havia obtingut l’alliberament Vençut, hagué d’abdicar i fou cegat
Marco Girolamo Vida
Literatura italiana
Filosofia
Poeta i humanista italià.
Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià
Paolo Giovio
Historiografia
Historiador italià.
El seu natural observador i les seves afeccions de colleccionista el feren viatjar per Itàlia i per Europa, on es relacionà amb els personatges més importants El papa Climent VII el nomenà bisbe 1528 Inicià, a Como, la construcció del museu i rebé nombroses i riques aportacions Escriví Historiarum sui temporis libri ‘Històries del seu temps’, 1550-52, uns Commentari delle cose dei Turchi 1531 i De romanis piscibus libellus ‘Opuscle sobre els peixos romans’, 1524
Josep Costa i Galí
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Jordi V d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1910-36) i emperador de l’Índia (1911-36).
Fill d’ Eduard VII , fou educat com a oficial de marina La mort del seu germà gran 1892 el feu l’hereu del tron Donà a la seva dinastia Saxònia-Coburg-Gotha el nom de Windsor Amb la seva discreta actitud política afrontà les greus crisis que protagonitzà —la Primera Guerra Mundial, l’alliberament d’Irlanda i diverses revoltes socials—, i establí el model de la monarquia britànica contemporània El succeí el seu fill Jordi VI
Eustaquio Díaz de Rada
Història
Militar
Militar carlí.
Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina