Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Santa Maria de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa Maria de…
Sant Salvador de Vergós de Cervera
Art romànic
Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle XVII i el culte…
Sant Esteve de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la…
Sant Salvador de Montoliu de Segarra
Art romànic
L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull…
Lindsay Anderson
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic anglès.
És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except Christmas…
André Citroën
Enginyer i industrial francès.
Dedicat inicialment a la fabricació d’engranatges de dents angulars, el 1908 passà a dirigir la fàbrica d’automòbils Mors i aconseguí de decuplicar la producció El 1915, d’acord amb el govern francès, installà una fàbrica que produïa 55 000 projectils diaris i s’encarregà de l’avituallament de tota la indústria de guerra Acabada la Primera Guerra Mundial, decidí de transformar la seva fàbrica amb vista a la producció en sèrie d’un automòbil popular El 1919 fundà la Société Anonyme André Citroën i llançà el primer model de 10 CV, tipus A André Citroën fou el primer a aplicar a Europa els…
Jean-François Champollion
Història
Egiptòleg francès, fundador de l’egiptologia científica.
Ja a setze anys escriví una memòria defensant que la llengua copta era una forma tardana de l’antiga llengua egípcia Sobre aquesta base, i treballant sobre els jeroglífics, l’any 1824 publicà el Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens, figuratif, idéographique et alphabétique , clau del desxiframent de l’escriptura egípcia antiga aconseguit, sobretot, gràcies a la famosa pedra de Rosetta , que produí una gran sensació i obrí la porta a l’estudi sistemàtic de l’egiptologia El mateix any fou nomenat director del museu egipci del Louvre, i el 1831 fou creada,…
Eduard Julià i Martínez
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…
Iṣḥaq ben Šéšet Perfet
Literatura
Judaisme
Rabí, talmudista i poeta jueu.
Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…