Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
ponor
Geomorfologia
Hidrografia
En un relleu càrstic, cavitat al peu d’un escarpament calcari, on es perden les aigües d’un riu que travessa un pòlie o plana càrstica.
Si, per causa de pluges o fusió de neus, el nivell de les aigües freàtiques augmenta notablement, un ponor pot cessar d’ésser un punt d’absorció i esdevenir fins i tot una font vauclusiana vauclusià
telepatia
Psicologia
Fenomen, estudiat per la parapsicologia, consistent en la percepció extrasensorial d’allò que un altra persona sent o pensa.
Terme creat per FWHMeyers el 1882, fou definit primerament com la transmissió del pensament independent de les vies sensorials ordinàries La Society for Physical Research de Londres començà de classificar-ne casos espontanis posteriorment el fenomen ha estat observat experimentalment en casos provocats El camp de la investigació és cada cop més ample, per tal com és difícilment separable de la percepció extrasensorial en general, en la qual hi ha compresa la clarividència Diverses hipòtesis n'han pretès l’explicació dels mecanismes Sembla descartada la idea d’una transmissió anàloga a la de…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis…
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
condensació aldòlida
Química
Condensació de dues molècules d’aldehids, iguals o diferents (una de les quals, almenys, ha de tenir hidrogen en α), que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols:9820.
Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols
dipòsit
Dret civil
Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha…
naufragi
Transports
Dret marítim
El fet de naufragar una embarcació, generalment per l’aparició d’una o més vies d’aigua que no han pogut ésser reparades.
Des del punt de vista del dret marítim, en aquests accidents, fortuïts o provocats, les autoritats de marina han d’instruir sumari dintre el territori de llur jurisdicció si el naufragi s’ha produït en aigües estrangeres, ha d’ésser iniciat pel cònsol corresponent El comandant s’ha de mantenir en el vaixell fins a perdre les esperances de salvació de la nau, i aleshores ha de salvar tots els llibres i la documentació
clic
Fonètica i fonologia
So especial produït per una doble oclusió: una de principal, que pot ésser palatal, labial o dental, i una de secundària, sempre velar.
Comporta també una rarefacció de l’aire en la cavitat formada per caiguda de la part medial o anterior de la llengua i la seva explosió cap enfora En resulta un esclafit característic, diferent segons el lloc de l’oclusió principal Així, el soroll produit per una besada és un clic labial, el d’arriar un cavall n'és un de lateral, el produït per demostrar desacord amb el que diu algú és palatal, etc
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
La forma de la clau depèn del mecanisme del pany les de balda i les de dent, tant les de metxó com les foradades, actuen movent el pestell en les de figura, aquesta és l’apropiada per a entrar en la silueta del forat del pany i vèncer les guardes d’aquest les de serreta, tant les planes com les estriades, i les de gorges, accionen els mecanismes pius o gorges que immobilitzen el pestell
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a…