Resultats de la cerca

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i…

Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…

Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’…

Ordenat sacerdot el 1994, l’any 2003 ingressà a l’orde dels dominicans Llicenciat en Teologia per la Pontificia Facultad de Teología San Esteban Salamanca, amplià els seus estudis amb màsters en orientació i mediació familiar i en mediació social intercultural Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de dues parròquies de la diòcesi de Sant Sebastià Elgoibar, 1994-97 Eskoriatza­ i Aretxabaleta, 1997-2003 Posteriorment, com a frare ha estat vicari parroquial de diverses parròquies de Madrid Santo Cristo, 2006-10 Nuestra Señora de Atocha, 2010-16, promotor de pastoral juvenil i…