Resultats de la cerca

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Fou un dels principals representants de l’avantguarda dels anys vint i trenta al seu país, que es concretà en el grup “Devetsil”, del qual fou un animador destacat En el seu escrit programàtic Poetismus 1924 pretén de conjugar l’alliberament social i individual a través de la poesia Capdavanter del surrealisme a Praga, a partir de la presa del poder per part dels comunistes, hom li prohibí de publicar Entre els seus estudis cal esmentar Alexander Archipenko 1923, Film 1925, Sovetská kultura ‘Cultura soviètica’, 1928 i Architektura v Ceskoslovensku ‘L’arquitectura a…

A l’ordre dels cuculiformes Cuculiformes pertanyen els cucuts, ocells insectívors —es mengen les processionàries dels pins— de mida mitjana, cos allargassat, cua llarga i plomatge de tonalitats somortes El tret més definitori d’aquest grup és el proverbial parasitisme reproductor, únic entre els ocells de l’Europa occidental, i la claredat del seu reclam, que sembla emès per una veu humana, i a la qual deuen el seu nom A part el cucut, nunci de primavera, també ens arriba el cucut reial, de distribució meridional, més rar i força més espectacular

Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres

Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga

Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muḥammad quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abū Ya’qūb Yūsuf Amb l’esquadra capturada a Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn , substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrīqiyya i entrà a Bugia 1184, després de nomenar regent de les illes el seu germà Ṭalḥa Mentrestant, Ibn Ruburṭayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muḥammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Manṣūr

Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz

Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol