Resultats de la cerca

Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra i Gaspar Rigau-…

Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a…

Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…

Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops…

Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres, 1953, així…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…

Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…

Fill del rei Borís III, que succeí sota un consell de regència, i de la princesa Joana d’Itàlia El 1945, en ésser proclamada la república al seu país, es veié obligat a exiliar-se El 1962 es casà a Suïssa amb la noble espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela L’any 2001 fundà el partit Moviment Nacional Simeó II, que guanyà, per àmplia majoria, les eleccions legislatives de Bulgària al juny del mateix any, i assumí el càrrec de primer ministre Seguí fidelment les directrius de l’FMI, però el descontentament per les males condicions de vida afavorí l’elecció de l’excomunista…

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran…

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or…