Armand de Polignac (? ~860) en fou el primer comte. Extingida la família (1385), la vescomtessa passà a la família Chalençon. Canviat novament el nom pel de Polignac (segle XV), la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco (1920), hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi. Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac (1743-1817), vescomte i duc (1780), el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà (1789) i representà els germans de Lluís XVI a Viena, i el seu segon fill, Auguste Jules Armand Marie Polignac (1780-1847), conspirador contra Napoleó i cap de la secta ultrareialista dels Cavallers de la fe, rebé del papa el títol de príncep de Polignac (1820). Ministre d’afers estrangers i president del consell (1829), intentà de restablir l’absolutisme reial, però en la revolució del 1830 fou empresonat i exiliat.