Resultats de la cerca

Exemple 1 - JS Bach Preludi i fuga per a orgue en do m , BWV 549 © Fototecacat/ Jesús Alises En una forma sonata, el fragment conclusiu que tanca l’exposició En una fuga, el curt fragment melòdic que serveix per a enllaçar tonalment o mètricament l’entrada del subjecte amb l’entrada de la resposta, o viceversa En aquest darrer sentit, la finalitat del fragment consisteix, per tant, o bé a modular la tonalitat en què es produeix la següent entrada del tema ex 1 o bé a omplir l’espai de temps que pot quedar entre el final del subjecte i el començament de la resposta quan el primer…

Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i amb audicions de celebrats…

Poden ser obertes, quan hi poden participar tots els votants d’una circumscripció, districte, divisió territorial, etc, o tancades, si estan restringides als membres del partit o de la formació política que les convoca També poden ser directes, si es comptabilitzen els vots totals per a la tria del candidat, o indirectes, en cas que es triïn els delegats que han de votar el candidat final Les eleccions primàries per a la designació del candidat presidencial dels Estats Units són les més arrelades i les que tenen més repercussió Consten de dues modalitats el caucus  i les…

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el…

Tot i que jugà a bàsquet a les Escoles Pies de Sant Antoni i que disputà el Campionat de l’Obra Atlético Recreativa OAR amb el Santa Madrona i el CB Hispamer, destacà per la seva tasca organitzativa en la junta de la secció de bàsquet de l’OAR Fou una de les persones encarregades de difondre el minibàsquet per Catalunya Quan el minibàsquet passà a estar sota el control de la federació espanyola a través del Club Hesperia, fou designat responsable màxim de l’entitat i s’incorporà a la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ Així mateix, fou membre de la…

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’especialitzà en proves d’estil Entrenà amb Jordi Murio i, ja al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Natació, amb Miquel Torres Es consagrà el 1982, quan es proclamà campiona d’Espanya de 200 m papallona Posteriorment aconseguí una medalla de plata en 200 m esquena i una de bronze en 400 m estils En l’àmbit català fou diverses vegades campiona en aquestes mateixes tres proves individuals, a més dels relleus amb el seu club, en diferents edicions durant la dècada de 1980 En l’àmbit internacional, el seu major èxit fou una…

Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia al Tukuche 1987 i al Makalu…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins al final de…

Conegut com Navarro II , debutà al primer equip blaugrana la temporada 1946-47 Alternà les posicions de lateral, migcampista i davanter L’any 1950 passà al Centre d’Esports Sabadell i, de forma immediata, al Real Madrid, on jugà 5 partits la temporada 1950-51 Després jugà al Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1952-53, a l’Osasuna, i retornà al FC Barcelona la temporada 1954-55, que jugà preferentment a l’Espanya Industrial i al Club Deportiu Comtal, quan aquest jugà a primera la temporada 1956-57 Després d’un breu pas pel Terrassa, jugà al Girona 1958-59, al Nàstic de…

Format a l’Sferic Terrassa, club amb el qual debutà a primera divisió a disset anys, també jugà a l’Artextil i l’Arrahona de Sabadell, al CP Calafell, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1964, i tornà a l’Sferic, on es retirà el 1974 com a jugador entrenador Inicià la seva carrera com a tècnic al Calafell 1974-76, i passà al Noia 1976-82, amb el qual fou subcampió de Lliga 1981 El 1982 deixà les banquetes a causa d’un infart i, un cop recuperat, tornà al Noia 1984-86 Dirigí l’HC Piera 1987-90 i, quan ja havia fitxat pel Reus Deportiu, tornà a tenir…