Resultats de la cerca

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a Cambridge…

Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama  i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…

Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del…

Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus deixebles sobresurt…

El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona,  A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són  Ternos…

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per RaimonCasellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la sensibilitat…

El 1960 obtingué un màster per la Universitat de Wisconsin-Madison i es doctorà l’any 1963 per la Universitat de Califòrnia Berkeley Casada amb l’astrofísic Carl Sagan 1957, desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a la Universitat de Boston 1966 i al Massachusetts Institute of Technology des del 1988 Fou també professora invitada en diverses universitats dels EUA i a l’estranger Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes moners, protoctists, animals, plantes i fongs, d’acord amb les concepcions de Robert H Whittaker A partir de l’estudi de bacteris i protoctists…