Resultats de la cerca

Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…

Vida Davant la seva precocitat, de ben petit ja tingué bons professors de violí, com J Hornziel i S Serwaczynski La seva mare, pianista i germana del també pianista E Wolff, el feu anar a estudiar al Conservatori de París amb J Claver i JL Massart En sortí amb un primer premi el 1846, i el 1848 es presentà a la capital francesa i a Sant Petersburg Tornà al Conservatori de París per estudiar composició amb H Colet 1849-50, però de seguida inicià una sèrie de gires de concerts, amb el seu germà Józef al piano viatjaren per Rússia 1850-55 i posteriorment anaren a Varsòvia, París i Londres En…

Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte, càrrec en el…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…

Vida Estudià amb J Haas a Munic 1924-27, i durant l’època nazi es retirà de la vida musical i social d’Alemanya El 1942 feu classes amb A Webern No fou fins l’estrena, a Darmstadt, de la seva Symphonische Ouvertüre , el 1947, que començà a ser reconegut a Alemanya La seva música no forma part de cap sistema o escola, i tampoc no intentà crear un cercle de deixebles propis Les obres, però, mostren lligams amb el llenguatge simfònic d’A Bruckner i G Mahler les afinitats amb M Reger són encara més òbvies temes rítmics, neobarrocs I Stravinsky ús del tema de La consagració de la primavera en la…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i orquestra 1942, o el…

Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…

El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…

Fill del propietari d’una fàbrica d’instruments musicals que havia esdevingut la principal productora de violins del país, Suzuki estudià a l’Escola Comercial de Nagoya També estudià violí amb Ko Ando, un deixeble de Joseph Joachim Entre el 1921 i el 1928 completà els seus estudis a Berlín amb Karl Klingler, també alumne de J Joachim Quan tornà al Japó fundà el Quartet Suzuki, amb els seus germans, i l’Orquestra de Cordes de Tòquio Així mateix començà a dedicar-se a l’ensenyament del violí, per al qual desenvolupà nous mètodes L’observació que els nens petits aprenen amb facilitat l’idioma…