Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
representant
Economia
Persona física i jurídica que té, en exclusiva, l’atribució de fer contractes de compravenda en nom d’una determinada entitat econòmica o comercial.
Creats amb l’objecte d’arribar a aquelles àrees geogràfiques que resten no cobertes per les xarxes de distribució ordinària dels productes de la dita entitat, els representants poden ésser també la base mateixa d’aquestes xarxes amb assignació d’una ciutat per districtes, zones, etc Llur retribució sol ésser percentual, sobre el volum de vendes
Joan Vidal i Batlla
Història
Funcionari.
Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat
Pandelís Prevelakis
Literatura
Escriptor grec.
La seva obra palesa inequívocament la influència de la terra nadiua Crònica d’una ciutat , 1935 Desolació de Creta , 1945 la trilogia El cretenc , 1948-50 Famós per les seves novelles El sol de la mort 1960, La testa de Medusa 1964 i El pa dels àngels 1966, edità les cartes que li adreçà el seu mestre Kazandzakis
Kosmas Politis
Literatura
Pseudònim de l’escriptor grec Paris Tavelloudhis.
Compaginà la seva feina d’oficinista de banca amb la d’escriptor La seva primera novella Lemonodasos ‘Bosc de llimoners’, 1930 descriu la vida en una ciutat rural En general, però, la seva obra té un caràcter més líric i fantasiós que no pas realista Altres novelles seves són Eroica 1938 i Stou Khatzifrangou ‘A Khatzifrangou’, 1963
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Joan Pau Martí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor.
Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí
Roger Williams
Història
Colonitzador britànic.
Pastor purità, emigrà a Massachusetts 1631, però en fou expulsat a causa de les seves denúncies contra la intolerància religiosa Fundà aleshores la ciutat de Providence 1636, i obtingué la carta reial que establí la colònia de Rhode Island 1644, de la qual fou governador 1654-57 i on aplicà els seus ideals de democràcia i llibertat religiosa
Miló de Crotona
Atletisme
Cèlebre atleta antic.
Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona per un grup d’entusiastes del jazz, abans de la Guerra Civil de 1936-39.
El primer concert de jazz que organitzà fou l’actuació de Benny Carter i el quintet Hot Club de França a Barcelona 1936 Després de la guerra, reprengué les activitats i ha fet actuar a la Ciutat Comtal les màximes figures mundials d’aquest gènere Organitzà el Festival Internacional de Jazz de Barcelona entre el 1966 i el 1976
Eivissa
Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.
Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60