Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
Calaf
Calaf
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector septentrional de la comarca, comprès dins la calma, o altiplà, de Calaf.
Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…
divisió
Música
Qualsevol unitat mètrica producte de la divisió d’una de nivell immediatament superior, i, en particular, la que resulta de dividir el temps de compàs (o simplement temps1).
Es pot dividir en unitats mètriques de nivell inferior anomenades normalment subdivisions del temps o, simplement, subdivisions
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
nivell de llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Varietat de llengua característica d’un estrat social (parlar xava), d’una determinada especialització (llenguatge cientificotècnic) o d’un grau de formalitat concret (llengua col·loquial).
La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos
xeol
Bíblia
Nom, equivalent als de la regió de l’hades i dels inferns, amb què els hebreus designaven el regne, o lloc de sojorn, dels morts.
Regió subterrània o infraoceànica, els morts hi portaven una existència caracteritzada per la negació de tota activitat i plaer, bé que també entesa sovint com a oberta a l’esperança messiànica Hom no en troba descripcions precises en la Bíblia, però consta que els babilonis el representaven com una ciutat de set portes i set muralles
concertino
Música
A partir del Romanticisme, obra concertant per a un o més instruments solistes, de dimensions més reduïdes que el concert, generalment d’un sol moviment.
En la música alemanya es coneix també amb el nom de konzertstück literalment, ’peça de concert' CM Weber fou el primer a conrear aquest gènere El seu Concertino per a clarinet i orquestra en mi♭ M n’és un bon exemple Al segle XX, compositors com F Busoni, D Milhaud o W Piston han escrit obres d’aquestes característiques
sinascidi
Zoologia
Ascidi compost, els ascidiozooides del qual són parcialment fusionats i formen cenobis regulars o irregulars, amb els sifons bucals independents, mentre els intestins conflueixen en una cloaca comuna.
Hom pot trobar diversos cenobis dins una túnica gelatinosa comuna o bé formant masses incrustades, de manera que tota la colònia presenta una circulació sanguínia comuna
opinió
Filosofia
Tipus de coneixement, intermedi entre la ciència (episteme), o coneixement pròpiament veritable, i la ignorància (agnoía), el qual comporta un judici sobre l’aparença.
Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable
utilitat marginal
Economia
Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte.
Aquesta relació entre quantitat de producte i preu de satisfacció o utilitat que li correspon, que té una tendència decreixent, en disminuir aquesta a mesura que augmenta la quantitat de producte en disposició, permet de superar la dificultat de mesurar la utilitat en termes absoluts La seva anàlisi és a la base de l’explicació de la formació dels preus i la distribució de recursos de l’escola neoclàssica marginalisme
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent