Resultats de la cerca
Es mostren 4726 resultats
Torez
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Donec’ke, Ucraïna.
Centre huller de la conca del Donbass, té una facultat de l’institut politècnic de Donec'ke i escola de mines Anomenada antigament Cist'akovo, el 1964 rebé el nom actual en record del comunista francès Maurice Thorez
Valdarno
Vall
Vall del riu Arno, a la Toscana, que Florència divideix en dos sectors: Valdarno di Sopra i Valdarno di Sotto.
El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana
Bruay-la-Buissière
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a l’Artois, França, situada als contraforts de les Collines de l’Artois.
La seva situació en una rica conca hullera l’ha convertida en un nucli miner i industrial indústria mecànica i tèxtil El municipi és resultat de la fusió dels antics municipis de Bruay-en-Artois i Labuissière el 1987
magatzem temporal centralitzat
Física
Instal·lació que recull els residus radioactius d’alta activitat que provenen de les centrals nuclers, laboratoris d’investigació, hospitals, etc.
A l’Estat espanyol es preveu que els residus hi romanguin uns 60 anys L'any 2011 el Govern espanyol autoritzà la installació al municipi de Villar de las Cañas Conca del primer magatzem temporal centralitzat de l'Estat
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
Werra
Riu
Riu d’Alemanya (292 km).
Neix al vessant meridional de la Selva de Turíngia, prop d’Eisfield, i en el curs alt travessa una important conca de potassa a Münden s’uneix al Fulda, i junts formen el Weser És navegable en el curs baix