Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té també la diplomatura en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses ESADE i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard Ha treballat activament en el món de la publicitat Fou membre fundador d’ Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya , i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es feu càrrec de la…

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970

Format a l’escola de Belles Arts Conreà amb èxit el cartellisme Festes de la Mercè , 1956, 1958 Fira de mostres de Barcelona, 1959 Obtingué, entre altres premis, el diploma d’honor de l’Institut Internacional de Decoradors de Chicago 1960 Dedicat també a la pintura i la litografia, féu nombroses exposicions a diversos països

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…

Autor d' Estructura económica de las Cajas de Ahorro Catalanas 1966 i de diversos articles sobre la qüestió de les fonts de finançament de l’economia catalana a Serra d’Or , Información Comercial Española, Moneda y Crédito Fou director del Banc Urquijo a Barcelona

Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia Amic de Joan-Francesc Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad 1818, escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques 1814 amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme  Com a periodista collaborà a  Serra d’Or  i  El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit musical…