Resultats de la cerca

Publicà treballs de dialectologia i, sobretot, de sintaxi L’ordre des mots en français moderne 1928, 1933, Le problème de l’accord en français moderne 1950 i Le problème de la transitivité en français moderne 1960, entre d’altres

La seva poesia, d’estil simbolista, palesa influències de Mallarmé Cal destacar-ne els reculls Poèmes et poésies 1886-93, La clarté de vie 1897, L’amour sacré 1903, Le domaine royal 1923 i Le livre des reines 1925

D’obra molt variada, fou autor de poemes, drames històrics i nombrosos llibres d’òpera còmica i drames musicals, entre altres gèneres les seves peces més conegudes són Le philosophe sans le savoir 1765 i La Gageure imprévue 1768

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…

L’any 1956 fugí amb el seu marit i la seva filla de l’ocupació soviètica a Hongria i s’installà a Neuchâtel Treballà alguns anys en una fàbrica, se separà del marit i estudià a fons el francès, llengua que adoptà per a l’activitat literària Inicialment publicà obres de teatre John et Joe , 1972 L’heure grise ou le dernier client , 1975 La clé de l’ascenseur , 1977 Un rat qui passe , 1984, però la projecció internacional li arribà amb la primera novella, Le grand cahier 1986, que narra la història de dos bessons al començament de la Segona Guerra Mundial, obra que…

Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona…

Sempre al marge dels corrents dominants al cinema, i imbuït d’un humanisme sensiblement espiritualista, desenvolupà una obra de rigor i sobrietat ascètics, que arribà sovint a l’hermetisme — Au hasard Balthazar 1967, Mouchette 1968 i Une femme douce 1969— Més entenedors són Les dames du bois de Boulogne 1945, Le journal d’un curé de campagne 1950, basat en la novella de Bernanos, Un condamné à mort s’est échappé 1956, Pickpocket 1959, Le procés de Jeanne d’Arc 1962, Quatre nuits d’un rêveur 1971, Lancelot du lac 1974, Le diable probablement 1977, Os d’Or…

Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il socialiste 1970,…