Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Jaume Marcet i Riba
Geologia
Geòleg.
Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard…
Enric Palomar
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i…
Guas
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors, d’origen bretó, actius a Castella a mitjan s XV.
Hi destaquen Pedro Guas i el seu fill Juan Guas mort el 1496, que treballaren junts 1453-59 en la portalada dels lleons de la catedral de Toledo El segon, notable representant de l’estil isabelí i l’obra del qual és una síntesi d’influències del gòtic flamíger i del mudèjar, treballà en la portalada principal de la catedral d’Àvila 1461-63, en la capella major del monestir del Parral 1472 i, a Segòvia, en el claustre de la catedral 1472 i en la capella de San Miguel 1483 El 1483 mateix executà el rerecor de la catedral de Toledo i l’any següent succeí el mestre major de l’obra…
Josep Bertran i Cusiné
Economia
Industrial.
Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses rescloses com…
Antonio Cobas i Martínez
Enginyer.
Féu importants aportacions tecnològiques en motociclisme de competició i, per exemple, fou el pioner en l’ús de la informàtica en competició d’alt nivell i d’allò que actualment es coneix com a telemetria L’any 1978 creà la seva primera motocicleta, la Siroko El 1982 fundà la marca Kobas, amb la qual l’any 1984 Sito Pons aconseguí la primera victòria en una prova del campionat del món Més tard, associat amb l’empresari Jacinto Moriana, creà JJ Cobas, una marca de referència que portaren pilots com Joan Garriga, Carles Cardús o Luis Miguel Reyes, i amb la qual Àlex Crivillé…
Jaume Salvador
Cinematografia
Director.
Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes comercials en…
preromànic

Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Raúl Castro Ruz

Raúl Castro
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
art asturià
art asturià Santa María de Naranco, Oviedo (segle IX)
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del segle VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina