Resultats de la cerca

Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca

Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda i,…

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Fou el membre més illustre d’una família de constructors d’instruments de vent-fusta actius des del principi del segle XVI El sobrenom d' el romà deriva del fet que, de jove, es traslladà a Roma per motius d’estudi El 1708 fou flautista de la cambra del rei Considerat el virtuós més prestigiós de la seva època, compongué a més alguns llibres de suites en estil francès i trio sonates d’influència francesa i italiana Destaca la revisió que feu del seu segon llibre de suites 1715 pel gran nombre d’ornamentacions que inclogué en la música, la qual cosa el converteix en una important font per al…

Fill d’un comerciant ric, estudià als jesuïtes Abans de dedicar-se a la música, menà una vida d’aventurer que el dugué fins a Siam actual Tailàndia Després formà part d’una companyia de mosqueters del rei, on aprengué a tocar la guitarra i a compondre cançons L’any 1694, finalment, decidí dedicar-se de ple a la música i rebé ensenyaments d’André Campra, amb qui collaborà en alguna obra escènica Gràcies a la seva pastoral heroica Issé 1697, Lluís XIV es fixà en la seva persona i pogué iniciar una carrera brillant a la cort A més de l’acumulació de càrrecs, com ara inspector general, director…

Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament francès consistent…

Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…

Estudià lletres, filosofia i música de forma autodidàctica La major part de la seva activitat musical, almenys des del 1581, està relacionada amb l’Académie de Poésie et de Musique de Jean-Antoine de Baïf, molts dels poemes del qual musicà d’acord amb els principis de la musique mesurée També fou amic de P de Ronsard La major part de la seva producció, però, ha desaparegut Entre les obres conservades cal destacar un llibre de Chansonettes mesurées , publicat per M Mersenne l’any 1586, tres cançons per a veu i llaüt, salms mesurats i altres peces curtes de caràcter sacre Promogué concerts per…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte 1872, òpera amb…

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…