Resultats de la cerca

El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la…

D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849…

Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del segle V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del segle III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al segle XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del segle XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme

Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment

S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana

Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí

Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí

És la primera de totes les congregacions religioses fundades amb aquest fi específic Ben aviat es diversificà en branques o congregacions particulars Les de París i Bordeus foren convertides en ordes monàstics de clausura per sant Carles Borromeo el 1572 El 1900 el papa Lleó XIII formà la Unió romana d’Ursulines, dividida en tretze províncies, entre les quals hi ha les d’Espanya i Portugal

Tenia un alfabet de 25 caràcters alguns dels quals coincideixen amb formes de l’alfabet actual dels tuàregs de formes geomètriques En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l’antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d’època romana Algunes són escrites en caràcters llatins L’escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies