Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Sant Cugat d’Octavià (Sant Cugat del Vallès)
Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…
L’Electroquímica de Flix i els seus tècnics
Installacions de l’Electroquímica de Flix ECSA / MS L’aplicació de l’electròlisi cloroalcalina per a obtenir sosa i clor va ser descoberta per Ignatz Stroof l’any 1890 i per tal d’explotar la patent es construí, l’any 1892, la Chemiske Fabrik Elektron, presidida pel mateix Stroof La nova tecnologia es presentà al món a l’Exposició Universal de Chicago 1893, on obtingué un gran ressò L’encarregat de la promoció del nou procés fou Karl Pistor, primer director tècnic de la fàbrica de Flix El procediment electrolític volia implantar-se a Espanya perquè la sosa era un blanquejant essencial per a…
L’Alt Túria
Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…
Sant Martí de Puig-reig
Art romànic
Situació Sant Martí de Puig-reig Vista exterior de l’església des del costat sud-est Cal notar-hi l’alçària dels murs que tanquen la nau tant a llevant com a ponent, més gran que el nivell de la teulada i la varietat en el color de la pedra, la qual, d’altra banda, mostra un bonic aparell R Viladés L’església és situada a la part alta de la població, a l’indret on antigament s’havien desple gat les dependències del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 07,5 — y 47,4 31 TDG 075474 Hom arriba…
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
Monestir
Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).
El conjunt monàstic El monestir, que sembla tenir els orígens al segle XI, respon a un conjunt de construccions bastides i reformades en diverses etapes que es palesen tant en l’arquitectura com en els elements ornamentals Consta d’una església, situada al nord, amb un gran campanar de torre al costat sud-est, i un claustre, adossat al sector sud de l’església i a unes cases modernes que probablement han substituït antigues dependències monacals L’església L’edifici que podem visitar és el resultat de les reformes realitzades després del 1380, durant uns treballs que afectaren l’…
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i…
Vilassar de Mar
Vilassar de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès a la plana litoral, entre els termes de Premià de Mar i de Cabrera de Mar.
Situació i presentació Per l’interior els límits són amb Cabrils N-NW i amb Vilassar de Dalt W la partió amb aquests termes segueix gairebé l’històric camí ral o camí del Mig, que possiblement segueix el traçat de l’antiga Strata Francisca o camí dels francesos i el seu precursor, la Via Augusta dels romans La vila de Vilassar de Mar, cap de municipi i únic nucli de població, és al punt més sortint de la costa de llevant entre el cap Aspre de Calella i Montjuïc Les rieres de Cabrils i de Vilassar, que desemboquen a la mar, són els accidents geogràfics més destacats del municipi Pel que fa a…
la Costera

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina