Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
existència
Filosofia
Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
En aquest sentit hom parla d' existència ideal, mental o lògica , en contraposició a l’existència pròpiament dita o existència real Així mateix, hom sol distingir entre existència matemàtica i existència física
nasalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
ficció legal
Dret
Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.
Així, per exemple, el dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, i el dret internacional estableix la de l'extraterritorialitat
depressió
Economia
Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.
Bé que de vegades hom la fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat d’anomenar així l’època immediatament posterior a l’aturament més fort de l’activitat econòmica
silil
Química
Denominació sistemàtica del radical univalent H3Si-, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.
El mot “silil” és emprat com a base de la nomenclatura dels radicals anàlegs originats a partir de derivats alquilats del silà Així, per exemple, CH 3 3 Si— és anomenat trimetilsilil
ronyó d’acumulació
Anatomia animal
Nom donat als òrgans d’excreció propis d’alguns animals, en els quals els residus o les substàncies sobrants, en lloc de filtrar-se dels líquids interns i sortir a l’exterior, s’acumulen en alguns llocs caducs o bé buits del cos de l’animal.
Així succeeix en alguns insectes, en els quals els residus s’acumulen a les escates, com en els lepidòpters, o en l’anomenat cos gras, i en els peixos a les escates
asfíxia
Botànica
Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.
L’aigua estancada provoca una proliferació de microorganismes anaerobis, els quals redueixen els composts oxidats i transformen així la matèria orgànica tanmateix, existeixen espècies vegetals que s’adapten perfectament a aquestes condicions
base
Cosmètica
Conjunt de substàncies actives que causen l’acció principal i característica d’un preparat cosmètic.
A vegades la base activa resta identificada amb l’excipient en produir l’acció biològica, farmacològica, etc, en comú Així, la base d’un preparat desodorant és una solució de productes astringents
Liutprand
Història
Rei longobard (712-744).
Fill i successor d’Ausprand, intentà d’expandir el seu regne i, així, lluità contra l’exarcat de Ravenna 726-743, el papat 739 i els ducs de Spoleto i Benavent 743