Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Eleuthera
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, de l’arxipèlag de les Bahames, entre les illes de Great Abaco, Cat i New Providence.
Produeix tomàquets, cítrics i bananes Hi ha una estació de radar per als coets llançats des de cap Canaveral
Bristol
Ciutat
Capital del comtat d’Avon, Anglaterra, Gran Bretanya, a la confluència de l’Avon i el Froom.
De clima atlàntic moderat, és situada en un pujolar on abunden els espais verds, especialment al barri de Clifton, on hi ha els Downs, parc unit a Somerset mitjançant un pont suspès, construït el 1864, sobre l’engorjat de l’Avon Bristol és un nucli industrial actiu aeronàutica, metallúrgia, etc i un port de gran tràfic en connexió amb el d’Avonmouth i el de Portishead, vora el canal de Bristol Centre d’ensenyament superior University of Bristol, fundada l’any 1909, on des del 1960 hi ha lectorat de català És un nus de comunicacions ferrocarril, carretera, canal, aeroport internacional La…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…
Josep Manuel Lara i Bosch

Josep Manuel Lara i Bosch
© Generalitat de Catalunya
Economia
Disseny i arts gràfiques
Empresari.
Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres,…
Sinibald Mas i Gas
Marí.
Iniciat en la navegació als 14 anys, després de ser rebutjat com a alumne de nàutica al collegi de San Telmo de Sevilla 1754, s’embarcà durant tres anys i participà en la campanya militar d’Alger, i aconseguí una recomanació dels seus superiors per a estudiar a l’acadèmia de pilots de Cartagena 1760-62, on obtingué el títol de pilot d’altura Capturat el 1762 per un vaixell del cors algerià, fou obligat durant sis anys a exercir la pirateria per compte dels seus raptors a la Mediterrània i a l’Atlàntic Un cop alliberat després del pagament d’un rescat 1768, per encàrrec de la Junta de Comerç…
Fernando Krahn Parada
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, il·lustrador i humorista xilè.
Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia ,…
Daniel Pauly

Daniel Pauly, guanyador del premi Ramon Margalef 2008
© R.Moreno - Dpt. Presidència. Gencat
Ecologia
Oceanògraf francès.
Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que ha…
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
Carles Bas i Peired

Carles Bas i Peired
Biologia
Biòleg.
Director del laboratori marí del CSIC de Blanes 1949-62, també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona 1983-87 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans 1978 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya 1990 i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries Presidí la Societat Catalana de Biologia 1975-79 i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres 1979-83 Collaborà en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina