Resultats de la cerca

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…

Després de participar en una breu campanya militar a Portugal 1762-63, el 1763 ingressà al Segon Regiment d’Infanteria Lleugera de Catalunya A partir d’aquest regiment base es constituí la Companyia Franca  de Voluntaris de Catalunya, en la qual tingué el càrrec de sosts-tinent a les ordres del capità Augustí Callís i del tinent Pere Fages El 1767, amb la companyia, anà a Mèxic, on participà en la campanya de submissió de les tribus indígenes a l’estat de Sonora Mèxic Com a tinent, capità i comandant, serví en guarnicions de l’exèrcit al centre de Mèxic 1771-89 Durant set anys tingué…

Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves tropes, es passà…

Segon de tres germans dedicats professionalment a aquest esport, es formà en les categories inferiors del JAC Sants, l’Hospitalet, el Grup Barna i Dosa Salesians de Badalona La temporada 1996-97 debutà al Sant Josep de Badalona, vinculat al Joventut , club en què jugà en el primer equip la temporada 1998-99, en la qual guanyà la Lliga Catalana La temporada següent fitxà pel Caprabo Lleida, del qual esdevingué capità Contribuí decisivament a millorar la classificació d’aquest club en la Lliga ACB, en la qual fou eliminat a quarts de final pel FC Barcelona la temporada 2001-02, i aconseguí una…

Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer

S’inicià al RCD Espanyol i el 1949 fitxà pel Futbol Club Barcelona, club en el qual va desenvolupar la resta de la seva carrera Guanyà les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i sis edicions de la Copa Disputà uns 30 partits amb la selecció catalana i 19 amb l’espanyola, de la qual va ser capità durant dotze anys Posteriorment fou seleccionador espanyol 1963-64 i setze anys entrenador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya

Es formà al Club Esportiu Laietà i el 1953 fou campió de Catalunya júnior En dues ocasions fou campió de Catalunya absolut 1964, 1965 i en una campió d’Espanya 1964 Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis i durant la dècada de 1960 fou entrenador de l’equip portuguès Fou professor al Club Tennis Barcino 1968-71 i el 1971 passà a ser-ho del Club de Tennis Sabadell També dirigí el grup de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008