Resultats de la cerca

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos

L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà

Amb una participació del 99%, Timor Est celebra el referèndum en què decideix si accepta el pla d’autonomia proposat per Jakarta o si prefereix iniciar el procés de transició cap a la independència Durant la jornada un treballador de l’ONU mor en un enfrontament en un collegi electoral de Dili i tres observadors de l’ONU són assassinats, poc després del tancament de les urnes, per grups de paramilitars proindonesis, que ja durant la campanya havien provocat nombrosos incidents i una dotzena de morts

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència

Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

El 1937 emigrà a Holanda, on descobrí l’art de l’esmalt als tallers d’orfebreria de Joanna Broom d’Utrecht De retorn a Barcelona es matriculà a l’Escola Massana, on simultaniejà els estudis amb la pràctica de l’ofici als tallers de Modest Morató El 1947 installà el seu propi taller, on realitzà la seva obra, principalment medalleria, per als tallers d’un orfebre de Milà i per al Collegi Greco de Roma, i on es formà tota una generació d’esmaltadores

Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester

Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993