Resultats de la cerca
Es mostren 9875 resultats
cementiri

Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons sanitàries i d…
Casa forta de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Formant part del mas actual hi ha un sector amb fileres de pedra ben treballada, que donen testimoni de la seva antiguitat ECSA - V Hurtado Just abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, quan el sender que puja des de Can Neguí desemboca en el prat anomenat de “la Mura”, es troba la masia actual de Vinyoles construïda aprofitant les restes del que fou una casa forta Mapa 35-10216 Situació 31TCG849888 Història No es té cap notícia documental pel que fa a l’època considerada sobre aquesta casa forta de Vinyoles Casa El mas de Vinyoles és avui dia un conjunt de…
Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Art romànic
Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la…
paleta
Construcció i obres públiques
Persona que treballa en la construcció o en la reparació d’edificis, etc, i posseeix un cert nivell de coneixements i d’experiència.
dic
Transports
Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc, l’obra viva del buc.
Hi ha certes operacions de reparació i manteniment que hom pot efectuar solament deixant al descobert i amb fàcil accés totes les parts del buc, les quals antigament eren fetes a flor d’aigua inclinant el vaixell lateralment mitjançant barcasses, o bé en terra, amb el vaixell sobre un escar
millora del terreny
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que tenen com a finalitat la millora de les característiques de la resistència del terreny de fonamentació d’una construcció.
Entre aquestes tècniques hi ha la injecció en el terreny de lletada de ciment pòrtland o d’altres materials tipus ciment, o bé la cimentació d’alta pressió
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
fabriquer
Història
Canonge o altre eclesiàstic que té a càrrec seu l’administració de la fàbrica o obres de construcció i conservació d’una església.
Rozzano
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Fabricació de teixits, de materials de la construcció i conreus d’arròs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina