Resultats de la cerca

El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…

Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador  i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…

Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…

Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Macian Barcelona REFERENT LITERARI Basat en contes de Hans Christian Andersen FOTOGRAFIA Gilberto Soriano Eastmancolor, normal, Jordi Tudó truca AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Mestres, Bosch Penalva, Jaime Villanueva fons o decorats ANIMACIÓ Josep Mira, Irene Castellanos, Isabel Belio, Ivonne Ritchi, Neus Gòrriz, Roberto Marcano, Mariano Rueda, Alfons Figueras Layouts Jordi Ginés, Gin , Víctor Arriagada, Vicar , Albert Rué, AFigueras MÚSICA Josep Solà, Cançons Andy Russell, Tito Mora, Chicho Gordillo, Pinocho, Los Tres Sudamericanos, Los de la Torre,…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ha treballat en el departament de comunicació de la companyia Iberia Es donà a conèixer com a novellista amb Cerbero son las sombras 1974 i es consolidà com un dels narradors més destacats de la seva generació a partir de novelles com Visión del ahogado 1977 Papel mojado 1983 El desorden de tu nombre 1986 La soledad era esto 1990, premi Nadal El orden alfabético 1998 Dos mujeres en Praga 2002 El Mundo 2008, autobiografia novelada per la qual rebé el Premio Nacional de Literatura i Lo que sé de los hombrecillos 2010, entre altres títols En la seva…

Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i…

Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del…

Durant la República s’especialitzà en el teatre de titelles i la Junta de Ampliación de Estudios li concedí una beca per a estudiar teatre a França i Bèlgica En començar la guerra civil de 1936-39 promogué amb JGil-Albert i ASánchez Barbudo la revista Hora de España Exiliat el 1939, fou lector de castellà a Cambridge Passà després a Mèxic i Buenos Aires, on desenvolupà una tasca eficaç de difusió de la cultura gallega L’obra teatral en castellà és recollida en els volums Viaje, duelo y perdición 1945 i Teatro I y II 1981 En gallec escriví A fiestra valdeira 1927 De la narrativa en castellà…