Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
Johann Ludwig Tieck
Johann Ludwig Tieck per Vogel von Vogelstein
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…
Sant Salvador de Claravalls (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Claravalls, a 337 m d’altitud, és situat a llevant del tossal d’Espígol El lloc de Claravalls és conegut des de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou a Claravalls La parròquia de Sant Salvador de Claravalls estigué subjecta a Santa Maria de Guissona, tal com consta en l’acta de consagració de l’esmentada canònica de l’any 1098 A la darreria del segle XIV, en la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de Clares Valls hi contribuí amb 20 sous La primitiva església devia perdurar fins que als segles…
Sant Salvador de Golmés
Art romànic
El poble de Golmés es localitza a llevant de Mollerussa El primer esment del lloc és de l’any 1079, en què els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van donar a Berenguer Gombau d’Anglesola ipsos Golmers En aquest moment o poc després es devia fundar la parròquia de Sant Salvador, perquè ja consta en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII El rector de Golmés, dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 83 sous i 6 diners a la dècima papal del 1279 i amb 60 sous i 9 diners a la del 1280 Golmés passà al bisbat de…
Francesc Galí i Duffour
Literatura catalana
Art
Crític d’art i escriptor.
Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris Mundo Diario , Estafeta literaria , Correo Catalán i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista Gal Art i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’Ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com a literat…
,
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg.
Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772, 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías, 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…
,
Teresa Claramunt
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metallúrgic,…
Baldassarre Castiglione
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’ascendència noble, inicià la seva formació humanística i la seva carrera diplomàtica a Milà, amb els Sforza Passà després al servei dels Gonzaga a Màntua 1499 i al dels ducs d’Urbino 1504 el 1513 fou ambaixador d’aquests a la cort de Lleó X, i el 1515, tornà de nou de la cort de Màntua Intervingué en diverses empreses militars El 1524 Climent VII el nomenà nunci apostòlic a la cort de Carles V, on coincidí amb Joan Boscà En produir-se el saqueig de Roma 1527, hom l’acusà de no haver intentat res per a impedir-lo, fet que precipità la seva mort A part altres obres menors poesia…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, per Josep Flaugier
© Fototeca.cat
Història
Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d’Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil…
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina