Resultats de la cerca

Filla d’Enric I d’Anglaterra, el 1114 es casà amb l’emperador Enric V Enviduà el 1125, i es casà amb Jofre V Plantagenet, comte d’Anjou El seu pare els féu ambdós hereus de la corona anglesa, però la successió fou usurpada per Esteve de Blois 1135 Fracassat un intent de recuperar la corona 1138, es retirà a Normandia

Després de sojornar a Roma i de construir el palau de Saint-Maur, Enric II el nomenà superintendent d’edificis reials La recerca i l’adopció de nous esquemes arquitectònics, tant en les seves construccions castell d’Anet, galeria d’Enric II a Fontainebleau, com en els tractats d’arquitectura que escriví, el fan un dels capdavanters del Renaixement a França

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

Bé que havia dirigit la rebellió dels nobles contra el seu pare, en esdevenir rei continuà la tradicional política reial d’oposició a la noblesa Casat amb Margarida, filla d’Enric VII d’Anglaterra, la seva pretensió al tron anglès provocà, en ésser coronat Enric VIII, la tibantor entre ambdós països Aliat amb França, intentà la invasió d’Anglaterra, i fou mort a la batalla de Flodden

Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró

Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants Publicà un butlletí per als mestres El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià Collaboraren en les activitats de l’Associació, entre d’altres, Carles Salvador, Enric Orts, Robert Moroder, Enric Valor, Lambert Castelló, Gaietà Huguet, Emili Beüt, J Senén, Ismael Rosselló, Josep Soler i Godes Deixà d’existir el 1938

En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí

Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369

En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una guerra de setges…

Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà