Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Vilamaniscle

Vilameniscle
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km 2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…
Casal fortificat de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Situació Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra Rambol Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga Mapa L37-15395 Situació 31TDG401133 El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S El…
Universitat de Cervera
Institució d’ensenyament superior, que substituí totes les altres universitats del Principat, fundada el 1717 a Cervera per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió.
La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…
Santa Eulàlia de Millars
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues de Millars la…
tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
pinyó

pinyó revesat
Heràldica
Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles (generalment en nombre de cinc) alternats de metall i color, usualment en tres rengles.
Quan la base del pinyó és a la vora superior hom en diu pinyó revessat Cal indicar el nombre de quadres o rectangles
isolat | isolada
Heràldica
Dit del moble (la terrassa, la muntanya, etc) que és situat al seu lloc ordinari, a la punta de l’escut, però desplaçat lleugerament cap amunt, sense arribar a tocar-ne la vora.
contrafaixat | contrafaixada
Heràldica
Dit de l’escut i, en general, de la representació heràldica que presenta una sèrie de faixes, cadascuna dividida en dues meitats de colors o de metalls diferents i cada dues contigües capiculades.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina