Situació
Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment.
ECSA - J.A Adell
L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 41’ 35,4” N - Long. 2° 41’ 49,8” E.
Història
Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII. L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues de Millars la seva roba i sis sesters d’ordi i, per a l’obra de l’església de Millars, quatre sesters. Des d’aleshores consta com una parròquia, amb una comunitat de preveres des del principi del segle XVI.
Església
De l’església romànica, dels segles XI o XII, subsisteix una part de la paret meridional, un potent campanar de planta quadrada i un portal de marbre blanc, més tardà.
El campanar, fet amb còdols disposats en fileres horitzontals, amb pedres tallades als angles, presenta a l’altura del sostre dels dos primers pisos una cornisa d’arcuacions de tipus llombard en sèries de quatre entre lesenes. Té cinc pisos separats per uns empostissats, a excepció del darrer, on hi ha finestres geminades. Recentment ha estat objecte d’una restauració.
Quan l’església es va reconstruir, a la fi del segle XIV, es va conservar una part de la paret meridional, que recolzava en el campanar, i també el portal romànic que s’obria, com de costum, a l’oest de la mateixa paret. Davant d’aquest portal es va aixecar un porxo, per damunt del qual un passadís cobert permetia comunicar el cor occidental amb el campanar. Però els anys 1870-80, fou obert a la paret occidental un altre portal i el portal romànic fou traslladat al nivell de l’arc exterior del porxo, aparedat, i, finalment, l’espai del porxo fou transformat en capella lateral. Recentment, el portal romànic ha estat obert una altra vegada i proveït d’una porta amb belles ferramentes de tipus romànic, obra del mestre ferrer millarenc Enric Bruguera. S’ha projectat tornar-lo a posar a l’emplaçament primitiu, de manera que es pugui rehabilitar també el porxo gòtic, cobert amb volta d’encreuament d’ogives.
En una col·lecció particular es conserven dues talles de la Mare de Déu procedents d’aquesta església. Ambdues corresponen a un moment comprès entre el segle XIII i el XIV i a un estil ja tardà, força proper al gòtic.
Portada
Detall dels relleus que ornen l’arquivolta guardapols de la portada. El portal, tallat en marbre blanc de Ceret, té dos dovellatges i una arquivolta, a manera de guardapols, amb decoració esculpida. Es pot datar a la fi del segle XIII.
ECSA - A. Roura
El portal romànic, obert a la banda oest del mur de migdia, és realitzat amb marbre blanc de Ceret. Té dos arcs adovellats i disposats en degradació i una arquivolta, a manera de guardapols, que presenta un seguit de relleus. Aquests consisteixen en una tija de la qual neixen diverses palmetes i, a la dovella clau, un escut reial “quadrat sobre punta”, amb les quatre barres o pals que permeten datar-lo cap al 1271, any en què l’infant Jaume adquirí la senyoria directa de Millars i atorgà als habitants una carta de privilegis. Així, aquest portal, 15 o 20 anys anterior al de la capella de la Santa Creu del Castell Reial de Perpinyà (vers 1290), és el darrer del Rosselló que encara és totalment romànic.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 81-84
- Cazes, 1990, pàg. 62.
Bibliografia sobre la portada
- Capeille, 1900
- Durliat, 1954a, pàgs. 110-111 i 209-216
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 86.