Resultats de la cerca

Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya 1908, de Guimerà, La presentalla 1908, d’Apelles Mestres, i L’auca del senyor Esteve 1917, de Rusiñol Pare de l’actriu Mercè Daroqui i Ferrer Barcelona 1893

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars

Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany 1329-1450 Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga Conserva una torre rodona adossada al mas

Competí habitualment en persecució amb la Penya Ciclista Miquel Poblet Prenafeta El 1960 formà part de l’equip Doctor Ferrer, i el 1961 fou campió d’Espanya de velocitat i disputà curses a l’americana fent parella amb Codina

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de…

Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica El 1970 tenia 22 establiments hotelers unes 1 250 places

Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya Graus El seu culte fou autoritzat a Cotlliure