Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Renata de França
Història
Duquessa de Ferrara (1534-59).
Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots
Berta de Toscana
Història
Marquesa de Toscana.
Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924
Johannes Linnankoski
Literatura finlandesa
Nom amb què és conegut Vihtori Peltonen, escriptor finlandès.
Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911
Jan Kollár
Literatura
Poeta eslovac.
Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35
Castell de Palol d’Onyar (Quart d’Onyar)
Art romànic
Sabem documentalment que l’any 1350 el castell de Palol d’Onyar, juntament amb diversos drets, fou donat per Dalmau de Palol a la seva filla Sibilla Si, tanmateix, hom accepta que l’església de Sant Sadurní era l’antiga capella del castell, aleshores hem de pensar que aquesta fortificació ja devia existir a la segona meitat del segle XIII
Castell de la Guàrdia (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier
Montserrat Bofill Corominas

Montserrat Bofill Corominas
Antoni Campañá Bandranas
Esquí
Historiografia
Esquiadora d’esquí alpí i historiadora.
Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol
Adelina Patti
Adelina Patti
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906
Rea
Mitologia
Una de les divinitats gregues de la fertilitat de la terra.
Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina