Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
Henry Taube
Química
Químic nord-americà d’origen canadenc.
Treballà especialment en la determinació dels fonaments de la reactivitat dels complexos en química inorgànica En particular, el seu treball sobre les reaccions de transferència d’electrons en complexos metàllics li valgué el premi Nobel de química del 1983 Fou un dels primers a emprar la ressonància magnètica nuclear com a instrument d’anàlisi
Joan Balaguer i Capella
Música
Compositor i fagotista.
Deixeble de Mateu Ferrer Fou primer fagot del Teatre del Liceu 1852 i professor d’aquest instrument al conservatori d’aquesta entitat 1854 Compongué música d’església dues misses per a gran orquestra, un Magnificat, un Miserere , dues sarsueles, una fantasia, etc És autor també d’un llibre de Teoría y práctica del solfeo
Pau Fargas i Soler
Música
Violoncel·lista català, germà del crític Antoni Fargas.
Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses
Enric Barnosell i Saló
Música
Instrumentista de tible i compositor de sardanes català.
L’any 1914 entrà a formar part de la Cobla la Principal de la Bisbal, on romangué fins l’any 1939 Considerat el millor solista d’aquest instrument, estrenà sardanes especialment compostes per a ell Fou autor de diverses obres sardanístiques en què inclogué destacats fragments solístics per a tible, entre les quals destaquen Record o Victoriana
jazz-band
Música
Expressió en desús que designa un conjunt instrumental de jazz, especialment dels estils Nova Orleans i Dixieland.
Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "
provisió de fons
Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.
Quan la lletra és instrument de crèdit, la provisió es configura com el crèdit que té el lliurador enfront del lliurat Una vegada feta la provisió i acceptada una lletra pel lliurat, la seva obligació és incondicional, sigui qui sigui l’últim tenidor Les afirmacions relatives a la provisió de fons també són vàlides per al xec
Trio Granados
Música
Grup de cambra alemany.
Trio de guitarres fundat l’any 1991 a Frankfurt per tres deixebles de la classe de Michael Teuchert, professor d’aquest instrument a la Frankfurter Musikhochschule Integrat al principi per Rainer Grunz, Christopher Brandt i Elmar Rothe, el 1995 Brandt fou substituït per Alexandros Roussos El seu repertori comprèn transcripcions i originals d’obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies
barrilet
Música
Càpsula de fusta o metall en forma de barral que protegeix les claus i els seus mecanismes en els instruments de vent dels segles XVI i XVII.
És fixat al voltant i a sobre de les claus, en posició concèntrica respecte al tub de l’instrument Es troba principalment en els instruments greus de les famílies de la flauta i la xeremia Sol tenir una sèrie de forats o respiradors que permeten deixar passar el so i que solen ser distribuïts en forma de figures decoratives
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Eliass
Música
Compositor i crític musical.
Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina