Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Online Public Access Catalog
Catàleg informatitzat de biblioteques.
És la denominació tècnica dels catàlegs automatitzats de les biblioteques, els quals donen a conèixer tots els documents existents en una determinada biblioteca Des de mitjan dècada de 1980 les biblioteques començaren a automatitzar els processos tècnics, i els catàlegs manuals, confeccionats amb fitxes de cartolina, foren substituïts progressivament pels actuals Des de l’aparició d’internet, la consulta a aquests catàlegs està disponible en línia L’ús de normatives comunes facilità la realització de catàlegs collectius, cosa que posà a disposició dels usuaris una gran quantitat…
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
videoart
Art
Activitat artística basada en l’aprofitament de les possibilitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo.
Aquest començà a ésser emprat pels artistes a mitjan dècada dels seixanta i assolí un ple desenvolupament al començament dels anys setanta Les activitats que permet desenvolupar són diverses, cap de les quals, però, amb un llenguatge propi Les més corrents són la manipulació prèvia d’un material que s’emet posteriorment o bé la pràctica simultaneïtat entre llur creació i emissió Han utilitzat amb freqüència el vídeo artistes conceptuals com ara Nam June Paik, Agam o Vostell i, a Catalunya, AMuntadas, Benet Rossell, AMiralda, Francesc Torres o Carles Pujol
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
Sant Cugat (Soanyes)
Art romànic
Església avui desapareguda situada a la vall dita encara de Sant Cugat popularment Sant Colgat, vers el terme d’Escaró És esmentada des de l’any 981, en què la cella Sancti Cucufatis in comitatu Confluentis fou confirmada pel rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Encara existia a mitjan segle XVII En aquest paratge hi ha les mines de ferro de la Coma de Sant Colgat documentades amb aquest nom l’any 1662, que eren explotades pels senyors Nyers No sembla que hi restin vestigis de l’església medieval
barca de Sant Boi
Transports
Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, a l’altura de Sant Boi de Llobregat, en una de les principals vies de circulació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.
Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi
Club Aeromodelisme Girona Provincial
Esports aeris
Club d’aeromodelisme amb seu a Banyoles.
Anomenat també amb l’acrònim CAGIP, fou fundat oficialment el 1975 com a secció d’aeromodelisme de l’Aeroclub de Girona Anteriorment, però, ja practicava el vol circular en diferents punts de la província A mitjan anys setanta s’estengué la modalitat de ràdio control Fou presidit per Amadeu Heras fins el 1978, moment en què el club prengué una nova línia Realitzen vols amb avionetes, helicòpters i grans models Participa a la Lliga Catalana El camp de vol es troba al pla de Martís, al municipi d’Esponellà
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
Sibil·la de Cerdanya
Història
Vescomtessa de Cerdanya (~1134-~41).
Filla i hereva del vescomte Ramon II, aportà el vescomtat i la major part de les seves possessions entre altres, els castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt, al Baridà, tinguts sota la potestat dels comtes de Barcelona com a successors dels comtes cerdans al seu marit 1126, al vescomte Pere I de Castellbò A mitjan s XII el títol vescomtal de Cerdanya, unit a la casa de Castellbò i mai no utilitzat pels seus nous detentors, deixà de figurar en els documents i es perdé definitivament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina