Resultats de la cerca
Es mostren 3848 resultats
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790
James Turle
Música
Organista i compositor anglès.
La seva carrera se centrà bàsicament a l’abadia de Westminster, d’on fou organista des de l’any 1831 fins que morí Inicià la seva formació musical, poc documentada, a la catedral de Wells Establí amistat amb F Mendelssohn, durant l’estada que aquest feu a Anglaterra, i també mantingué contactes amb el violinista L Spohr És autor d’obres religioses i d’un interessant grup de catches i glees
Enric Pujol Font

Enric Pujol Font
ARXIU MANUEL PUNSOLA
Alpinisme
Alpinista conegut com Pujolet.
Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom
Cros Ciutat de Mollerussa
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Mollerussa des del 1977.
Fou fundat pel Club Tennis Mollerussa, que presidia l’exatleta Josep Ignasi Culleré Quan aquest morí el 1978, el cros afegí el nom de Memorial Culleré Inicialment fou una cursa urbana sobre asfalt Posteriorment es consolidà en el circuit de la Serra, organitzat per l’Associació Atlètica Xafatolls El 17 de febrer de 1985 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros, que guanyaren José Manuel Abascal i Montserrat Abelló
The Doors
Música
Grup nord-americà de rock format el 1965 i integrat per Jim Morrison (veu), Ray Manzarek (teclats), Robby Krieger (baix) i John Densmore (bateria).
Nascut en plena era de la psicodèlia, el grup abanderava la cultura de l’autodestrucció a través de les drogues i proclamava la resistència violenta contra la repressió social i a favor del sexe lliure El líder del grup, Jim Morrison Melbourne, Florida, 1943, morí el 1971 d’una aturada cardíaca Cal destacar, entre d’altres, els seus discs Morrison Hotel 1970, LA Woman 1971 i An American Prayer 1978
Alboí
Història
Rei llombard (561-572), fill d’Audoí.
Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat
Agustí Prió i Llaberia
Metge.
Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona Collaborà en la fundació 1898 de l’Institut Medicofarmacèutic de Barcelona i en fou president 1904-06 Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment
Ponç de Melguelh
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies
Calixto García Iñíguez
Història
Militar
Militar cubà.
Lluità contra els espanyols durant la guerra dels Deu Anys 1868-78, i aviat es distingí com un dels millors capitosts independentistes Fou capturat i desterrat a Espanya el 1873, i un altre cop el 1880, després d’un desembarcament, fallit, a l’illa El 1895 tornà a Cuba, collaborà amb els nord-americans i ocupà Santiago de Cuba Morí mentre negociava l’autonomia de Cuba amb els EUA
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina