Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Castellnou d’Oluja

Església de Sant Pere de Castellnou d'Oluja
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (481 m alt.) del municipi de Cervera (Segarra), a l’esquerra del Sió, a l’antic terme de la Prenyanosa.
El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla L’església parroquial SantPere, refeta al s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou
les Torretes

Vista d’una de les Torretes
© Alberto González Rovira
Turó
Turó (116,9 m) del municipi de Calella (Maresme).
Coronen el turó dues torretes de planta quadrada parcialment enrunades, una de les quals, de caràcter més militar, conserva moltes espitlleres L’altra és de tipus civil, i fou una torre de telegrafia òptica construïda el 1857 Totes dues són de dues plantes i terrat, construïdes amb pedra arrebossada
tòrana
Arquitectura
Arc simbòlic i ornamental consistent en dues columnes, generalment de fusta, travades a la part superior per dos arquitraus o més, també de fusta.
Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
Axaiacatl
Història
Sisè emperador asteca (1469-81).
Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc
Fons d’art romànic del Museu l’Enrajolada - Santacana (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…
Necròpoli de Iesso (Guissona)
Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines Ajuntament de Guissona La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona Segarra Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada…
Dayr al-Ǧabrawī
Necròpolis
Necròpolis egípcia de la dinastia VI on foren enterrats, entre altres, els capdavanters del nomós XII de l’Alt Egipte.
Comprèn dos grups de tombes rupestres el meridional 52, en què la mala qualitat de la pedra fa que les representacions hi siguin pintades i no gravades hi ha les dels monarques Ibi i Djau, i el septentrional, on hi ha les d’Hemre i Henku, ja del primer període intermedi
Pavel Petrovič Bažov
Literatura
Escriptor rus.
De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946
Tomba de Vilamorós (Navàs)
Art romànic
Al lloc de Vilamorós, dins el terme de Navàs que estem tractant, hom hi ha descobert recentment una tomba excavada a la pedra, del tipus rectangular A És un enterrament d’adult, orientat, com de costum, seguint l’eix est-oest i el cantó del cap es presenta lleugerament arrodonit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina