Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines.
Ajuntament de Guissona
La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona (Segarra). Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi; en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda. Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada dins el recinte urbanitzat de la ciutat romana. D’aquesta necròpoli, en tenim indicis força clars que permeten relacionar-la amb la presència d’una primitiva comunitat cristiana a la ciutat.
El coneixement que tenim de la necròpoli paleocristiana de lesso és molt parcial, ja que la necròpoli és coneguda només a partir de sondeigs fets per afeccionats locals i una intervenció molt puntual de la Universitat de Barcelona, que van dur-se a terme al final dels anys setanta. Val a dir que l’excavació d’aquesta necròpoli comporta molts problemes, sobretot pel fet de trobar-se sota l’actual nucli urbà de Guissona, per la qual cosa les cases modernes impossibiliten fer-hi excavacions gaire extenses. La zona de cementiri a la qual ens referim s’estén per sota l’església parroquial de Santa Maria i el seu entorn immediat. Concretament s’han localitzat restes en dos sectors diferents: al darrere de la capella de la Verge del Claustre i sota les primeres cases del carrer de Santa Margarida. Sobretot és sota el restaurant de Cal Mines, situat al núm. 6 d’aquest carrer, on hi ha les restes conegudes de la necròpoli que presenten un estat de conservació millor.
Es tracta d’una necròpoli d’inhumació amb diversos tipus d’enterrament: sarcòfags de pedra, tombes de tègules de doble vessant i caixes de pedra en les modalitats de lloses i maçoneria. Els sondeigs efectuats en aquest sector encara resten visibles i van comportar la desaparició de les referències estratigràfiques immediates a les tombes, fet que dificulta enormement poder establir una cronologia ajustada per a la necròpoli i veure alhora l’evolució urbanística d’aquest sector de la ciutat de lesso.
El sector de necròpoli corresponent a Cal Mines ha estat documentat en dues estances diferents de la casa: la primera correspon a una dependència semisubterrània situada al costat del pati del restaurant, actualment utilitzada com a magatzem; aquest va ser el primer sector conegut de la necròpoli i actualment és visitable pel públic. En aquesta dependència són visibles quatre estructures d’enterrament on es comptabilitza la inhumació de cinc individus. Altres materials destacables trobats en aquest lloc són les restes de dues tapadores de sarcòfag, tallades en pedra de doble vessant, i una gran quantitat de fragments de tègula pertanyents segurament a altres tombes desmuntades, segons ens consta per referència oral del propietari.
La segona dependència és un semisoterrani al costat de l’anterior que s’estén per sota del menjador del restaurant. El seu accés resulta molt difícil i per aquest motiu no és visitable pel públic. En aquesta part de la necròpoli són visibles les restes de tres sarcòfags de pedra amb coberta tallada a doble vessant que encara resten sense excavar. Cal destacar també l’existència de diverses parets d’època romana que són per ara difícils d’interpretar, però que en bona part podrien pertànyer a estructures constructives relacionades amb la necròpoli mateixa. Sobretot destaquen les restes de grans columnes; la relació estructural d’un dels sarcòfags amb una columna encara in situ es pot relacionar clarament amb el subsol d’un edifici romà columnat. Entre els materials arqueològics exhumats durant l’excavació trobem restes de tègules, fragments de tapadores de sarcòfag de pedra, plaques de marbre, tres braçalets de bronze, etc.; destaquen sobretot per la seva sumptuositat dos fragments d’un sarcòfag de marbre blanc de tipus estrigilat.
El segon sector conegut de la necròpoli és situat en un pati interior de l’església parroquial de Santa Maria de Guissona, que es troba a tocar de la finca veïna de Cal Mines, concretament al darrere de les capelles de la Verge del Claustre i de Sant Plàcid. Aquesta zona va ser descoberta al final de la dècada dels anys setanta per un grup d’afeccionats locals; en aquesta intervenció no va dur-se a terme cap mena de documentació arqueològica de les excavacions i les tombes trobades quedaren a la vista. En el transcurs de l’excavació foren recollides algunes peces sumptuàries que comentarem més endavant. Cal indicar, també, que aquella intervenció no va esgotar totalment les possibilitats d’excavació del sector i que encara resta per excavar una bona part del pati.
Detall de la part superior de la làpida funerària d’una dona anomenada Cartago, conservada actualment a l’església parroquial de Santa Maria de Guissona.
ECSA - J.M. Santesmasses
En total, són visibles al sector de l’església parroquial nou enterraments, alguns encara per excavar; la tipologia de les tombes és diversa: sarcòfags de pedra, caixes de lloses de pedra i tègules de doble vessant. En aquest sector de la necròpoli són visibles dues parets construïdes amb grans carreus de pedra que estratigràficament tenen relació amb la necròpoli romana que estem descrivint. Com en el cas anterior, resulta impossible, per ara, fer una interpretació d’aquestes estructures constructives. Entre els materials trobats en aquest sector, destaquen els fragments d’una làpida sepulcral epigrafiada (Cartago qui escet in pace), amb elements iconogràfics de tipus clarament paleocristià (raïm, calze, coloms), i fragments d’un mosaic policrom amb tema figurat, pertanyents segurament a una lauda sepulcral. L’any 1992 fou extret d’una paret medieval, que talla la necròpoli, un basament motllurat de pedra calcària de Santa Tecla que s’hi trobava reutilitzat com a material de construcció.
Les poques dades arqueològiques disponibles fan que calgui ser caut a l’hora d’interpretar el conjunt funerari descrit. La situació de la necròpoli dins el perímetre urbà de la ciutat de Iesso és un dels aspectes més destacables des del punt de vista urbanístic. L’ús que havia tingut anteriorment l’espai urbà on havia d’assentar-se la necròpoli de Iesso ens resulta per ara desconegut. Trobem la necròpoli de Iesso relacionada estructuralment amb un edifici monumental, la funcionalitat del qual és per ara indeterminable; també la recuperació d’un fragment de marbre d’aquest i d’un pedestal motllurat a la zona de la necròpoli, tot i ser uns indicis febles, són documents en la línia de considerar l’existència d’un espai públic proper.
La datació del conjunt també resulta complexa. La tipologia que presenten les inhumacions no és un argument definidor de cronologies concretes. Tipològicament és destacable que no s’han documentat a Guissona enterraments en àmfora. De les poques ceràmiques conservades, destaquem la sigil·lada africana dels tipus C i D, així com diversos fragments de sigil·lada grisa d’època paleocristiana (DS.P), materials que permeten de plantejar una forquilla cronològica que aniria del segle IV fins a la meitat del V. Un altre dels documents importants per a concretar la cronologia i adscripció cultural de la necròpoli de Iesso és la làpida funerària de Cartago. Els caràcters paleogràfics de la inscripció suggereixen una cronologia d’entre el segle IV i el començament del V; també resulta força clara la iconografia representada en la decoració del capçal: els dos coloms amb el calze i el raïm són símbols que podem relacionar, com ja s’ha dit, amb les manifestacions més genuïnes del cristianisme primerenc. Resulta també força significatiu el nom de la difunta, Cartago, nom de clares arrels nord-africanes.
Fent una valoració global sobre la significació històrica d’aquesta necròpoli, hem de dir que som davant d’una transformació urbanística de Iesso, com a mínim pel que fa als usos d’alguns espais; no podem saber, per ara, l’abast dels canvis, més enllà de constatar l’existència d’una necròpoli en una zona anteriorment urbanitzada que es trobava situada intramurs de la ciutat. Convertir un espai urbà en necròpoli comporta que prèviament hi hagi una remodelació urbanística de la zona o bé l’existència d’un espai abandonat. Siguin quines siguin les condicions que es van donar a Iesso, la necròpoli va ser una realitat.
Considerant Iesso globalment com a ciutat, resta per saber quina va ser la seva evolució durant el Baix Imperi. Com a hipòtesi no descartem que la ciutat romana tingués una mida molt més reduïda respecte del perímetre inicial que presentava la ciutat de la República tardana molt més semblant al que després serà la vila medieval de Guissona.
Bibliografia
- Fabre, Mayer, Rodà, 1985, vol. II. pàgs. 119-120; Pera, 1994, pàgs. 323-324; Guitart-Pera, 1995, vol. II. pàgs. 186-187: Guitart, 1996-97, XXXVI, pàgs. 815-819; Pera, 1996-97, XXXVII, pàgs. 1117-1131.