Resultats de la cerca
Es mostren 26906 resultats
partida simple
Sistema de comptabilitat que registra únicament les anomenades operacions a termini, per les quals el comerciant resulta deutor i creditor.
Les operacions al comptat es fan constar en llibres auxiliars
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
-ós
Química
Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids les sals dels quals tenen noms acabats en -it.
polígon de sustentació
Física
Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
plica
Patologia humana
Aglutinació dels cabells deguda a la brutícia, els quals formen un veritable feltre on es troben paràsits, pols i greix.
signe descendent
Astronomia
Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari
petxina

Petxina
Arquitectura
Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.
ditrisians
Entomologia
Subordre majoritari i més evolucionat de lepidòpters, les femelles dels quals tenen dos orificis genitals: el copulador i l’ovipositor.
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons anteriors…
cadena
Electrònica i informàtica
Conjunt d’emissores de radionavegació els senyals de les quals indiquen la posició d’un vaixell o d’un avió..
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina