Resultats de la cerca

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la…

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Com a ciclista amateur guanyà una edició de l’Escalada a Montjuïc i de la Volta a la Vall d’Aran També participà en curses de BTT Llicenciat en INEF l’any 1985, realitzà un màster d’alt rendiment esportiu i fitxà per Nike Athlete Fitness Fou un dels introductors del ciclisme en pista coberta a Espanya l’any 1995 També fou professor de preparació física d’alt rendiment i preparador esportiu del CB Joventut de Badalona, dels tennistes Emilio i Arantxa Sánchez Vicario, i de ciclistes com Roberto Heras o Josep Antoni Hermida És coautor del llibre L’entrenador personal pel fitness i la salut , i…

Cursà estudis de dret a Saragossa i es traslladà a Madrid, on exercí d’advocat especialitzat en dret mercantil Fou fundador l’any 1969 del Círculo de Estudios Jurídicos, on, per primera vegada, hom aconseguí que públicament en l’època de la dictadura fossin tractats temes contraris a la legislació vigent, com ara el divorci i la vaga Fou degà al collegi d’advocats de Madrid des del 1973, president del consell general de l’advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Collegis d’Advocats des de la seva fundació 1976 Fou senador reial a les corts constituents del 1977 i fou…

Començà estudiant veterinària i zoologia, però es graduà en bioquímica l’any 1981 al California Institute of Technology, on dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1985 El 1986 s’incorporà a la Washington University de Saint Louis Amb el seu equip, els anys vuitanta descodificà l’estructura del virus de l’ hepatitis  C a partir de les aportacions de Harvey J Alter  i Michael Houghton , que pogué reproduir al laboratori Des del 2001 és professor a la Washington University Editor de les revistes  Journal of Experimental Medicine 2003-07, Journal of Virology 2003-08 i PLoS…

El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos Tuya, edità revistes…

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…

Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al…

Fou professor d’història de l’Institute for Advanced Study, de Princeton Nova Jersey, i catedràtic de les universitats de Boston, Columbia, Pennsilvània i Wisconsin Especialitzat en història de la Grècia medieval, publicà Catalan Domination of Athens, 1311-1388 1948, reeditat el 1975, The Catalans in Greece traduït al castellà el 1975, Athens in the Middle Ages 1975, i The Papacy and the Levant, 1204-1571 1976-1984 Escriví articles en revistes especialitzades i fou director de l’extensa obra History of the Crusades 1955-1990 Fou membre de l’American Philosophical Society i des…