Resultats de la cerca
Es mostren 1879 resultats
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
Hospital Universitari de Bellvitge
Medicina
Centre hospitalari d’Hospitalet de Llobregat.
Creat el 1972 per la Seguretat Social, actualment pertany a l’Institut Català de la Salut És un dels 5 hospitals que hi ha a Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, cosa que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia, com poden ser els que requereixen cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, neurocirurgia o transplantaments Disposa De totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte la pediatria i l’obstetrícia Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a la Universitat de Barcelona En l’…
Centre Català de Santiago de Cuba
Entitat associativa dels catalans de Santiago de Cuba.
Les primeres notícies documentals de l’existència del Centre són del 1899, poc després, doncs, de la fi de la presencia colonial espanyola a l’illa de Cuba Una de les seves primeres activitats fou l’organització d’un cor, que interpretava peces de JA Clavé i Morera Un dels primers actes oficials fou el missatge d’adhesió de Sitges —a Cuba fou nombrosíssima la colònia sitgetana—, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de “propagar el programa del catalanisme” mesos més tard, aquest missatge d’adhesió era enviat a la Unió Catalanista de…
Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment…
Vasilij Sergejevič Kalinnikov
Música
Compositor rus.
Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de salut…
Joan Barter
Música
Compositor i mestre de capella de la Franja de Ponent.
La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…
Imre Kálmán
Música
Compositor hongarès.
De ben jove mostrà les seves qualitats excepcionals per a la música i s’inicià en el piano, si bé hagué de deixar la seva formació per problemes de salut El 1900 reprengué els estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Budapest, on feu amistat amb Z Kodály i B Bartók Compaginà els estudis de música amb la carrera de dret, que no acabà El 1907 obtingué el Premi Franz Josef de Budapest de composició i anà a Bayreuth becat Conreà essencialment la música lleugera, sobretot cançons de cabaret i operetes El 1908 estrenà la seva primera opereta, Tatárjárás 'Els hússars alegres', que…
Johann Abraham Peter Schulz
Música
Compositor, director i teòric alemany.
Estudià a la Lateinschule de Lüneburg Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J Haydn Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen 'Clarissa o la minyona desconeguda', 1785 El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort danesa El 1795,…
Louis-Joseph-Ferdinand Hérold
Música
Compositor francès.
Començà a estudiar piano amb el seu pare, el pianista i compositor François-Joseph Hérold, i a l’edat de set anys ja havia fet les seves primeres composicions El 1806 entrà al Conservatori de París, on estudià amb L Adam piano, R Kreutzer violí, CS Catel harmonia i E Méhul composició El 1812 interpretà el seu Concert per a piano al Théâtre Italien, i guanyà el Premi de Roma amb la cantata La duchesse de La Vallière La seva estada a Roma s’escurçà per raons de salut, i es traslladà a Nàpols, on compongué la primera òpera, La gioventù di Enrico V 1815 De tornada a París viatjà per…
Eduard Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina