Resultats de la cerca

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor Berlioz fins…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a estudiar amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…

Vida Fill d’un organista d’Ingolstadt, s’inicià sota el mestratge del seu pare en l’estudi de diversos instruments Estudià teologia al seminari dels jesuïtes d’Ingolstadt i dret a la universitat d’aquesta mateixa ciutat Més tard entrà al servei del noble Thomas de Bessus, que l’envià a estudiar amb C Lenzi, mestre de capella de Bèrgam La seva formació es consolidà amb F Bertoni, successor de B Galuppi a l’església de Sant Marc de Venècia i deixeble del pare Martini En aquesta primera etapa de la seva carrera compongué sobretot música d’església i oratoris Estimulat per N Piccinni, el 1794…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…

Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…

Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…