Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
Christian Ferras
Música
Violinista francès.
Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius
Jean-Baptiste Perronneau
Pintura
Pintor i pastelista francès.
Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965
Joseph E. Murray
Medicina
Metge nord-americà.
Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina
Economia i Finances
Economia
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica fundada a Barcelona el 1917 i publicada fins el 1936.
Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana
autenticar
Electrònica i informàtica
Certificar l’origen d’una comunicació electrònica.
En el món de la comunicació electrònica, la funció de la tradicional signatura manuscrita es realitza amb les anomenades signatures digitals, basades en tècniques criptogràfiques En l’anomenada tècnica de clau pública, per exemple, la possibilitat de desencriptar o desxifrar un missatge amb una determinada clau pública assegura que el missatge prové d’un determinat usuari i no d’un altre
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
Consorci de Promoció Turística de Catalunya
Economia
Organisme creat el 1986 pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sollicitin
Lavinia
Productora de televisió.
Fou creada l’any 1994 com a productora de televisió i internet, i s’ha anat diversificant dins l’àmbit multimèdia Entre els seus clients figuren el Grupo Prisa, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Tele-5 o la Universitat Oberta de Catalunya, entre d’altres Des del juliol del 2005, gestiona els serveis informatius i l’explotació tècnica de Barcelona Televisió
Fèlix Cardellach i Alivés
Arquitectura
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina