Resultats de la cerca

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…

Debutà el 1985 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Norrköping, i el mateix any actuà per primer cop al Festival de Salzburg L’any 1986 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual esdevingué titular entre el 1990 i el 1996 Es presentà a l’Òpera de Zuric el 1992, i tres anys després en fou nomenat director musical, càrrec en el qual es mantingué fins que la temporada 2002-03 assumí la direcció musical de l’Orquestra de Cleveland Com a convidat ha dirigit a les òperes de Viena i Berlín, així com a la Brucknerhaus de Linz i al Festival de Glyndebourne Així mateix ha…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més…

Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera contemporània, presentà…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la Radiotelevisió…

Obtingué el títol de pilot a l’aeròdrom de Sabadell l’any 1957 i poc després també aconseguí el de la Federació Aèria Internacional Al mateix temps fou president del Club de Futbol d’Ullastrell El 1968 participà per primera vegada en la Volta Aèria a Catalunya i la Volta Aèria a Espanya Guanyà 1974 i quedà segon 1975 del Ralli Aeri Internacional de Barcelona També fundà el Club de Futbol Bofarull al barri del Clot de Barcelona 1975 L’any 1982 obtingué el títol de jutge esportiu, el quart de l’Estat espanyol Organitzà alguna edició de la Volta Aèria a Espanya Durant la dècada de 1970 exercí de…

Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…