Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
dispositiu de prevenció d’encastament davanter
Transports
Dispositiu consistent en un suport en forma de U, fet d’un acer especial amb una gran capacitat d’absorció d’energia, que evita l’encastament d’un turisme en cas de xoc frontal contra un camió.
El dispositiu és capaç d’absorbir una part força important de l’energia del xoc tot deformant-se El DPED fou dissenyat per Renault el 1977 i inclòs en la nova gamma de camions Premium
nos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va al darrere mateix d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom.
ansí
En el jou de coll, cadascuna de les dues peces de fusta de lledoner corbades en forma de U que hom passa per sota el coll dels bous i són fixades al jou per llur part superior.
dic flotant
Transports
Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
El dic flotant, que hom introduí durant el s XIX, té l’avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d’una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d’ésser traslladat d’un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial
cinta de carda
Indústria tèxtil
Cadascuna de les tires compostes per tres o quatre plecs de teixit fort, units amb cautxú o una cola especial, i que porten clavades les pues d’acer en forma de U i constitueixen la guarnició de la carda.
També és anomenada veta
cavaller
Física
Petit fil metàl·lic, en forma de V o U i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
També és anomenat reiter
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
literatura polonesa
Literatura
Literatura conreada en polonès.
Després d’una rica tradició oral, les primeres obres escrites, consistents en cròniques, eren en llatí, com els Annales de J Długosz 1415-80 En polonès, hom conserva texts bíblics, apòcrifs, alguns escrits profans i, sobretot, l’himne religiós del s XIII a la Mare de Déu Bogurodzica El Renaixement inicià un període d’esplendor amb figures com F A Modrzewski 1503-72 i el poeta elegíac J Kochanowski 1530-84 El barroc, que ofereix una literatura rica, amb canvis formals i en el llenguatge, amb influències de G Marino i B Guarini, és representat, entre altres, pels poetes A Morsztyn 1613-93 i W…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació…